Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc. Tot i així haig de dir que jo al sofà hi tinc un llençol, així k val igual ;)
Per mi el soroll de la calor es tb una espècie de silenci, entre el desert i el mar de plàstic d'Almeria, però la veritat es que les cigales (chicharras) tb canten de tant en tant, i també sona una mena de vent que bufa en un altre lloc llunyà mentre on estàs et mors de la calor... Vamos, mucha idea pero poca chicha: no tengo ni p*** idea. :P
Per a mi, si canten les cigales, és que tenim una paella molt alegre... així que deixem els escamarlans de banda i escoltem les "xixarres", que tenen una fonètica molt més suggerent i pr axiò les he triat... XDDDD
"Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc."
No tenemos suficiente con que recreéis una y otra vez fetiches sexuales propios (que si Maite la charcutera, que si Ricardo el dibujante follador...) con que encima tenemos que conocer dónde y a qué hora lo hacéis? Esto no es serio, señores, esto es un blog de arte, no de cotilleos insulsos del corazón...
el calor, sin duda es el sonido de las chicharras en casa de mis abuelos, a las 3 de la tarde. Pero la imagen es el difuminado que se ve por encima de los coches y los horizontes y que te hace ver todo borroso, como si la imagen se estuviera fundiendo... no?
15 comentarios:
bonito haiku, is it?
per a mi, el soroll de la calor és el cri-cri de la "chicharra"...
muy sugerente
Vivo con una haikista de puta maaaadre! Donde el resto necesitamos mil palabras, ella lo resume en tres líneas.
(No hay nada como tener cultura para expresar con exactitud los propios pensamientos)
un motivo perfecto para desarrollar este género e imágenes muy gráficas y bien elegidas.
Joder sonia, vaya comentario tan formal...
no te explico el proceso de creación porque entonces tu supercrítica se viene abajo...(o no)
jajaja, da igual. pues si te digo yo mi proceso se cae abajo lo formal
el teu poema ("llençol arrugat") m'ha suggerit un dubte substancial que no em deixa dormir...
la siesta es fa al sofà o al llit?
i si es fa al llit es fa amb pijama o sense?
Precios, tere! molt en la teva línia d'elegància!
Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc. Tot i així haig de dir que jo al sofà hi tinc un llençol, així k val igual ;)
A mi personalmetn m'agrada la segona línia. Tal com ha fet Madame, digueu-me quin és el soroll de la calor per a vosaltres!
Personalment, el soroll de la calor és el mateix que el soroll del desert. I quin és aquest soroll? El silenci.
Amb poques paraules aconsegueixes recordar una migdiada, i no precisament la dels pagesos trets del resident evil xD. M'agrada :D
Per mi el soroll de la calor es tb una espècie de silenci, entre el desert i el mar de plàstic d'Almeria, però la veritat es que les cigales (chicharras) tb canten de tant en tant, i també sona una mena de vent que bufa en un altre lloc llunyà mentre on estàs et mors de la calor... Vamos, mucha idea pero poca chicha: no tengo ni p*** idea. :P
Per a mi, si canten les cigales, és que tenim una paella molt alegre... així que deixem els escamarlans de banda i escoltem les "xixarres", que tenen una fonètica molt més suggerent i pr axiò les he triat... XDDDD
"Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc."
No tenemos suficiente con que recreéis una y otra vez fetiches sexuales propios (que si Maite la charcutera, que si Ricardo el dibujante follador...) con que encima tenemos que conocer dónde y a qué hora lo hacéis? Esto no es serio, señores, esto es un blog de arte, no de cotilleos insulsos del corazón...
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
el calor, sin duda es el sonido de las chicharras en casa de mis abuelos, a las 3 de la tarde. Pero la imagen es el difuminado que se ve por encima de los coches y los horizontes y que te hace ver todo borroso, como si la imagen se estuviera fundiendo... no?
Tere, maco poema, pero em quedo amb les ganes de llegir mes :-)
XDDDDD, sólo Marc podía decir eso de un haiku...
sin comentarios.
per a mi el soroll de la calor son les vigues (o tuberies, no ho sé) que s'enxamplen per la calor a casa meva
sembla que tagi de caure el sostre a sobre i fa por!
Bona imatge. Jo, però, la relaciono més amb les nits, que es quan les sentia a casa meva.
Publicar un comentario