Hatsue

llençol arrugat
el soroll de la calor
lleu balanceig


15 comentarios:

Madame Blavatsky dijo...

bonito haiku, is it?

per a mi, el soroll de la calor és el cri-cri de la "chicharra"...

muy sugerente

aningunsitio dijo...

Vivo con una haikista de puta maaaadre! Donde el resto necesitamos mil palabras, ella lo resume en tres líneas.

(No hay nada como tener cultura para expresar con exactitud los propios pensamientos)

eightiesfan04 dijo...

un motivo perfecto para desarrollar este género e imágenes muy gráficas y bien elegidas.

hatsue-san dijo...

Joder sonia, vaya comentario tan formal...
no te explico el proceso de creación porque entonces tu supercrítica se viene abajo...(o no)

sonia dijo...

jajaja, da igual. pues si te digo yo mi proceso se cae abajo lo formal

Unknown dijo...

el teu poema ("llençol arrugat") m'ha suggerit un dubte substancial que no em deixa dormir...

la siesta es fa al sofà o al llit?
i si es fa al llit es fa amb pijama o sense?

Precios, tere! molt en la teva línia d'elegància!

hatsue-san dijo...

Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc. Tot i així haig de dir que jo al sofà hi tinc un llençol, així k val igual ;)

hatsue-san dijo...

A mi personalmetn m'agrada la segona línia. Tal com ha fet Madame, digueu-me quin és el soroll de la calor per a vosaltres!

Ulises dijo...

Personalment, el soroll de la calor és el mateix que el soroll del desert. I quin és aquest soroll? El silenci.

Amb poques paraules aconsegueixes recordar una migdiada, i no precisament la dels pagesos trets del resident evil xD. M'agrada :D

Anónimo dijo...

Per mi el soroll de la calor es tb una espècie de silenci, entre el desert i el mar de plàstic d'Almeria, però la veritat es que les cigales (chicharras) tb canten de tant en tant, i també sona una mena de vent que bufa en un altre lloc llunyà mentre on estàs et mors de la calor... Vamos, mucha idea pero poca chicha: no tengo ni p*** idea. :P

Madame Blavatsky dijo...

Per a mi, si canten les cigales, és que tenim una paella molt alegre... així que deixem els escamarlans de banda i escoltem les "xixarres", que tenen una fonètica molt més suggerent i pr axiò les he triat... XDDDD

"Jo sóc partidària de fer-la vestida normal i al sofà. Però a l'estiu, a l'agost, si que ve de gust anar al llit que s'està fresquet i fosc."

No tenemos suficiente con que recreéis una y otra vez fetiches sexuales propios (que si Maite la charcutera, que si Ricardo el dibujante follador...) con que encima tenemos que conocer dónde y a qué hora lo hacéis? Esto no es serio, señores, esto es un blog de arte, no de cotilleos insulsos del corazón...

XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

el calor, sin duda es el sonido de las chicharras en casa de mis abuelos, a las 3 de la tarde. Pero la imagen es el difuminado que se ve por encima de los coches y los horizontes y que te hace ver todo borroso, como si la imagen se estuviera fundiendo... no?

Marc dijo...

Tere, maco poema, pero em quedo amb les ganes de llegir mes :-)

Madame Blavatsky dijo...

XDDDDD, sólo Marc podía decir eso de un haiku...

sin comentarios.

Unknown dijo...

per a mi el soroll de la calor son les vigues (o tuberies, no ho sé) que s'enxamplen per la calor a casa meva

sembla que tagi de caure el sostre a sobre i fa por!

aningunsitio dijo...

Bona imatge. Jo, però, la relaciono més amb les nits, que es quan les sentia a casa meva.