La nostàlgia de Boeci i l’horitzó medieval

Hatsue

L'Imperi Romà acaba oficialment el 476. Tanmateix, els propis romans de l'època no van sentir-ho així. El 477, a Roma, les termes funcionen, encara hi ha feres a l’amfiteatre i els senadors fan política o es dediquen a l'otium. Durant aquest any, però, Odoacre arriba a dominar el sud de la península itàlica, inclosa la "Roma invicta" que ja havia estat saquejada per Alaric el 410. El gran Imperi Occidental cau en mans dels bàrbars mentre l'Oriental, on hi ha la riquesa i el poder, aconsegueix integrar-los i romanitzar-los.

A Occident els invasors vencen, però no convencen. Se’ls odia per violents i bàrbars, a més d’arrians, i no se’ls integra al món romà. Això porta directament a la creació de regnes germànics i no mixtos, i a la dissolució de l’Imperi d’Occident. Els senadors intenten continuar malgrat tot en el seu món clarament romà mentre les comunicacions es trenquen, el cristianisme es fa cada vegada més fort en la inestabilitat i la cultura llatina es torna cada cop més restringida i elitista.

Anici Manli Severí Boeci és un dels molts romans de bona família. És culte i potser ell mateix va estudiar a Atenes. Tanmateix, en dues generacions tot ha canviat, i els cònsols de l’època, com el propi Boeci o els seus fills, han de fer un pacte amb els invasors: a canvi de la protecció que l’exèrcit romà ja no els pot donar, ells s’encarreguen de romanitzar la cort i l’administració germànica. Potser no s’integraran, però podran mantenir les formes institucionals. Boeci treballarà a la cort de Teodoric, a Ravenna. Allà, però, serà empresonat, probablement acusat injustament, i executat poc després.

Però no ens entristim. Gràcies a la mala sort, Boeci escriu a presó el seu llibre més famós: De consolatione Philosophiae, la consolació de la filosofia. Boeci ja ha fet molts intents de recuperar els antics coneixements de Plató i Aristòtil al llatí, part de les obres dels quals es van conservar a l’època medieval gràcies a ell, a més de marcar a través dels seus estudis tot el que serà la lògica medieval posterior. Però és en aquest llibre on plora la seva fortuna, i amb ell, la d’un món que no tornarà.

Ell ho ha entès: el món llatinoromà s’enfonsa, les obres es perden i els senadors no tardaran a desaparèixer absorbits pel poder episcopal. A ell només li queda observar, continuar amb la filosofia esperant trobar la pròpia felicitat. D’aquest home autènticament romà neix l’Edat Mitjana, època de transformació i canvi, en què la cerca del seu passat llatí es mescla amb la creació d’un món nou, d’una societat completament diferent que arriba fins avui en dia. Els medievals saben amb Boeci que aquell món és irrecuperable, i que si volen posseir-lo en part, hauran de seure a les espatlles dels gegants.